P: Qui s’encarrega de l'escenografia?

R: Els alumnes de 4rt que fan la optativa de plàstica amb l’Estela Salvador són els que s’encarreguen sempre de muntar els decorats de l'obra.

 

P: Quina diries que ha estat la teva obra preferida?

R: No ho sé, perquè hi ha moltes. Hi ha una que va triomfar molt, al 2014 em sembla que la vam fer. Va ser Maricel.  Va tenir molt d'èxit el vídeo. Té moltes visualitzacions. Però la meva preferida... És que totes tenen alguna cosa que m’encanta, i seria molt difícil dir quina… Jo crec que el públic se'n recorda molt de Maricel, però la meva preferida no et sabria dir-la.

 

P:  Què és el que més t’agrada de l'obra actual?

R: De la que fem enguany m’agrada molt la música, per exemple. És molt divertida i m’agraden molt els personatges, perquè són molt exagerats. Tots pujats a l'escena són personatges molt caricaturitzables, no? Tothom els coneix i pot veure fàcilment qui son. M’agrada això.

 

P: Tens pensat actuar amb els teus alumnes o només dirigir l’obra?

R: Normalment toco, llavors no puc actuar perquè estic tocant el piano.

 

P: Què creus que és el més difícil d’ensenyar als alumnes d' interpretar un paper?

R: Són moltes coses, perquè han de cantar, han de ballar, han d’actuar, han d’aprendre… El teatre és molt difícil. Primer, només pel text que s’han d’aprendre, desprès per la interpretació del text. No és el mateix llegir-lo que interpretar-lo i són molts elements. Jo crec que el més difícil és, amb el poc temps que tenim, conjugar que tot quedi més o menys digne, i més o menys xulo. Això es el més difícil per a mi.

 

P: Quins són els obstacles que esteu tenint a l'obra?

R: Doncs, per exemple, els llibrets no existien. M’he trobat uns llibres en castellà, perquè, clar, és difícil trobar els musicals. Jo no puc anar a Amazon i dir: “Hola! Vull la música i la… Sabeu?". Tenen copyright,  llavors has de buscar tu el material. Vaig trobar dos llibrets de l'obra. Els he traduït, els he una mica “arreglat". Després he trobat les partitures per una altra banda. O sigui és bastant difícil la preparació prèvia, tenir partitures que s’adaptin al nivell, que no sigui una orquestra sinó que siguin dos o tres instruments, que són els que podem tocar, que s’adaptin al nivell de cançó. Això, la preparació prèvia pot ser és la part més difícil, és la més feixuga.

 

P: Com descriuries aquesta experiència?

R: Jo crec que, per mi, sempre és un goig fer un musical i crec que els alumnes, quan passa el temps, se'n recorden del musical. Moltes vegades m’he trobat a alumnes de fa anys que m’han dit: “Hola!  T'enrecordes?  Sóc la Maria, del West Side Story!". S'enrecorden del musical que els va tocar fer. T’ho diuen així com un record xulo, no? És molt emocionant sortir al Bartrina i actuar davant de quatre centes persones i que la gent t’aplaudeix i que reconeguin la teva feina.

 

P: Quines diferències trobes entre les expectatives del principi amb la realitat d’ara?

R: A veure, els grups són una cosa viva que van funcionant d’una manera diferent, no? Hi ha grups que et responen molt ràpid, hi ha grups als que els hi costa més posar-si les piles, però… D’expectativa sempre tinc sobretot que la gent tingui ganes de fer-ho, que tingui ganes d’implicar-se molt, perquè ara estem encara, casi casi, que començo, com es diu, encara que estem al febrer, perquè està molt… amb pinces. Però arriba el moment en què has de dedicar moltes hores de pensament, d’estudi, de les tardes i de tot, si no, no surt, almenys.

 

P: Com aconsegueixes que els teus alumnes estiguin interessats en l’obra?

R: Bé, jo crec que ja és una tria, perquè és una optativa. Els alumnes que trien aquesta optativa, se suposa, normalment, que ja els conec gairebé de primer, perquè sempre els tinc a primer. Hi ha seccions a qui els hi agrada la música… Els dos o tres anys de primer, segon i tercer, alguns m’han anat dient: “Què es fa musical? Quin musical farem quan arribem?”. O sigui que ja estan una mica motivats a fer-ho. No crec que ningú s’apunti a l'optativa del musical si no vol anar a Barcelona. Em trobo molt poques vegades alumnes que, quan anem a actuar a Barcelona, em diguin que no… Potser, en tots els anys que porto, m’he trobat tres persones que m’han dit que no, que no era el que esperaven o que no es veien en cor…

​

P: Creus que aquesta obra li pot agradar a una generació específica o a qualsevol persona?

R: No, jo penso que és molt universal, que pot agradar tant a crios petits, com a gent gran o com a gent jove. Penso que sí.

​

P: Què creus que aprenen els alumnes a l'acabar el musical?

R: Què crec que aprenen? A més de millorar, evidentment, la seva música, la seva memòria, la seva actuació en públic, és una feina sempre d’un bon treball en equip brutal. Jo crec que el més important que s’aprèn no és a nivell de coneixements, ni de memòria, sinó a nivell personal, és a fer aquest treball en equip. Tothom ha de ser solidari amb tothom. Quan estàs actuant en un escenari, t'estàs refiant. És com un equip, t’has de refiar molt amb els altres per no caure, perquè no et facin un cop, perquè no se t’oblidi una mica el paper, si la cançó no funciona… I això jo crec que ensenya molt, perquè, a més a més, és una cosa que passa en directe. No pots dir: “Ai, no tallem. Tornem a començar que no ha sortit bé”. Perquè no pots fer-ho, estàs allà i t’has de menjar el que sigui. I això fa que aprenguis a fer molta pinya, normalment els musicals acaben fent molta pinya, molt de grup.

​

Aquest any els alumnes del musical estan emocionats per l'obra que fan, estan donant el millor de si mateix perquè vagi tot bé. Recomanen cursar aquesta optativa perquè  és una experiència inoblidable, ajuda amb els nervis i a deixar la vergonya de banda.  La Núria creu que l'optativa és una bona manera de millorar la memòria, l'actuació al públic i d'aprendre a ser solidari amb l'equip. Els alumnes  ens diuen que també és important passar-t'ho bé al musical.

​

Esperem que sigui així i us animem a venir al teatre a veure el musical!  Amb aquesta entrevista, hem descobert que, si ets una persona extravertida o sense cap mena de vergonya, l'optativa de teatre és excel·lent per a tu. I, al contrari, si ets una persona massa tímida, també pot ser per tu si t'agrada el teatre.  Fer teatre és una experiència inoblidable! 

​

Per tal que ho pugueu comprovar, aquí teniu una entrevista amb els protagonistes del musical.