P: Personalment, que és que més us agrada d'actuar?

Tercero: El que més m'agrada d'actuar és que em puc ficar en un personatge totalment diferent al que sóc. Ja em costa ser com soc, trobar una altra forma de ser és divertit.

Ruth: Comparteixo les paraules de l'Àlex.

Vania: És una manera d'actuar i fer el ridícul sense que passi res. Pots passar-ho bé i ningú se'n riure de tu perquè estàs actuant.

Dídac: A més del companyerisme, que a un teatre sempre és molt agraït, el drama et permet d'actuar d'una manera extravagant, sobretot en un teatre, perquè és gran i la teva actuació ha de ser molt més extrema. I, bé, m'agrada fer teatre.

P:Si és com una sensació com que ets lliure al teatre.

 

​P: Teniu alguna experiència actuant? Si és sí, ens podeu explicar d'on les heu tret?

Tercero: L'única experiència que tinc en si actuant va ser una vegada en una obra de teatre a l'escola. Després al musical de l'any passat sortia en una escena i la Núria em va donar un parell de trucs.

Ruth: Jo no tinc cap experiència.

Vania: Jo tinc "experiència", si es pot dir així. Cada any a l'escola hi fèiem una obra de teatre; és l'única experiència que tinc.

Dídac: Jo a l'escola de primària feia teatre. Al poble també he fet alguna obra de teatre, però, com experiència professional com aquesta, de l'institut, no n'he tingut. Em servirà per a pròxims projectes que tinc.

Paula: El mateix, teatre de l'escola.

 

P: Recomaneu aquesta optativa? Per què?

Tercero: Sí que la recomano, perquè agafes confiança amb els companys, t'ho passes molt bé i rius molt. Si tens pànic i molts nervis a l'hora de parlar davant de la gent, intenta fer musical, perquè així se't passaran, aconseguiràs fer una cosa més i et sentiràs molt millor.

Ruth: Sí la recomano perquè és una activitat molt divertida. Però, si ets molt vergonyós, no, perquè no et sortirà.

Vania: Jo sí que la recomano perquè jo pensava que seria una mica més plof, que no m'ho passaria bé i que seria tot molt vergonyós. Però una vegada estàs allí i coneixes a la gent del musical, et dona tot igual i t'ho passes molt bé.

Dídac: Sí, aquesta optativa és molt xaxi pistachi i jo crec que és la millor de totes, sobretot amb la personalitat que tinc, una mica extravertida. M'agrada donar la nota. Si tens problemes de confiança en tu mateix i simplement t'agrada fer el notes, doncs, quina optativa faràs?

Paula: Jo sí la recomano totalment, perquè puc dir per experiència que t'ajuda a superar la falta de confiança i els nervis, jo la recomano 100%.

 

P: Què considereu més important a l’hora d’actuar?

Tercero: Tenir la capacitat d'aguantar el riure, perquè, a vegades, quan estàs nerviós i actuant, acabem rient dels mateixos nervis. Per això, mantenir la veu normal i controlar el riure és una gran capacitat que et ve molt bé per al musical.

Ruth: Jo diria que és controlar els nervis, perquè, si no els controles, no ets capaç d’actuar.

Vania: Jo crec que és l’actitud, la forma d’expressar la personalitat del personatge.

Dídac: Com és musical, per mi, son els tempos, les notes de les cançons. De vegades,  no saps quan has d’entrar. Si has de començar una cançó tu, és bastant difícil i, si no tens ningú que t’acompanyi ni cap referència, penso que és quelcom que s’ha de treballar.

Paula: Per mi, el més important és estar tranquil, confiar en tu mateix i no sortir del paper.

 

P: Canviarieu alguna cosa d’aquesta experiència?

Tercero: Canviaria els dies  que  falten companys, perquè hi pogués estar tothom.

Ruth: Jo no canviaria res.

Vania: Jo canviaria els horaris, és a dir, que no fos a primera hora, ja que és un musical, és molt difícil cantar amb la veu acabada de llevar. 

Dídac: Jo també canviaria l’horari, és molt difícil cantar de bon matí amb les cordes vocals encara mig adormides. 

 

P: Què és el que més us agrada de l'obra?

Tercero: A mi el que més m’agrada és que el que fa de Gómez és un molt bon amic meu. M’agrada perquè és una persona que té una mica de pànic escènic i no sap cantar molt bé. I s’està esforçant molt per a aconseguir-ho. Desprès d’un trimestre, ha pogut perdre una mica aquest pànic escènic. Això és el que m’agrada del musical i dels meus companys.

Ruth: A mi m’agrada el meu paper, ja que reflecteix molt bé la meva personalitat a la vida real.

Vania: El que més m’agrada és que jo pensava que faríem un musical més avorrit, i penso que el que hem acabat fent és molt entretingut i divertit. Li agradarà a tothom.

Dídac: A mi m’agrada molt, a més del meu personatge, les persones amb les que m’ha tocat treballar. Penso que hi ha molt bon ambient entre nosaltres, cosa que la professora també intenta aconseguir.

Paula: En sí m’agrada molt el musical, ja que la pel·lícula de La Família Addams m’agrada molt.

P: Quins son els obstacles que esteu tenint a l'obra?

Tercero: El primer obstacle que vam tenir va ser que pensàvem  que no seríem prou persones, però més endavant ens vam adonar que érem les persones necessàries per a cada paper del musical. 

Ruth: Com és  a primera hora, hi ha gent que arriba tard i no pot practicar les escenes.

Vania: El que més costa és quan no ve la gent i no podem avançar.

Dídac: A mi el que més em costa és la memòria, ja que de vegades no m'enrecordo bé del que haig de dir.

Paula: Jo estic d’acord amb tot el que s’ha dit i li sumaria la vergonya que es passa. 

 

P: Com descriuríeu aquesta experiència?

Tercero:  És molt divertida i agradable, ja que hi ha molt bon ambient i sempre que assagem riem molt i ens ho passem molt bé. 

Ruth: És divertida, entretinguda  i ens portem bé amb tota la classe.

Vania: És increible. Tens responsabilitats, però tampoc et sents pressionat, et trobes a gust i t’ho passes bé.