només format per dones sobre històries bàsicament femenines i de les seves relacions amb el seus homes i amb el seus fills. Era una obra molt bonica (...) i molt impactant. Va estar molt bé perquè era canviar de l’època i situar-nos en un món d'intrigues, temors, assassinats... A mi, personalment, crec que la que més m’ha agradat és Florido pensil.

Personalment també, què és el que més t’agrada de actuar?

És la primera vegada que actuen quinze professors i tres alumnes parlant. Actuar és per passar-s'ho bé. Si actuant no t’ho passes bé, no mereix la pena. Per tant l'objectiu últim, és passar-s'ho bé. D'entrada, els assajos garanteixen que tu passis molt bé, perquè els assajos són un grup d’amics per entendre'ns, que s'ajunten perquè els hi dóna la gana, que hi dediquen unes hores que no tenen perquè ells volen. I, per tant, treballes molt i de vegades t'enfades i de vegades renyes. Però al final sempre val la pena si realment t’ho passes bé mentre ho fas i això és important. Després, a l'escenari i el primer dia, tothom està amb “oh, quina por” aquí davant de gent, però arriba un moment en què t’ho passes molt bé. I ja, quan ets més veterà, el que vols és estar a l’escenari i actuar. És una afició. Perds la vergonya, fas coses que fora no faries, tornes a la infantesa, et disfresses, jugues, practiques la memòria...  És tot un conjunt de coses, però és molt divertit.